QUAN ARRIBES PRIMAVERA
Quan arribes primavera,
envoltada de t es flors,
ben endut per ma fal•lera,
jo refilo els sons millors.
I mon cant té la dolcesa,
que n’embauma l’esperit,
en mou cor la joia encesa,
hi floreix quant ve la nit.
Primavera que galana,
ara arribes somrient,
i floreixes amb la ufana,
de t es flors ben amatent.
Primavera que joiosa,
nostre sang fas rebullir,
ets la fada que duu airosa,
els amors que han de florir.
Tu ets bella i alegroia,
ta arribada és triomfal,
i encomanes la gran joia,
des del xic fins al més alt.
En el cor de les donzelles,
Fas florir les il•lusions,
De sos llavis com roselles,
Sents brollar belles cançons.
Quan arribes primavera,
envoltada de t es flors,
ben endut per ma fal•lera,
jo refilo els sons millors.
I mon cant té la dolcesa,
que n’embauma l’esperit,
en mou cor la joia encesa,
hi floreix quant ve la nit.
Primavera que galana,
ara arribes somrient,
i floreixes amb la ufana,
de t es flors ben amatent.
Primavera que joiosa,
nostre sang fas rebullir,
ets la fada que duu airosa,
els amors que han de florir.
Tu ets bella i alegroia,
ta arribada és triomfal,
i encomanes la gran joia,
des del xic fins al més alt.
En el cor de les donzelles,
Fas florir les il•lusions,
De sos llavis com roselles,
Sents brollar belles cançons.
Poema extret de: Patufet, 1936
Jaume Puig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada